En avançar l’edat, tots els tipus de memòria (a curt, mitjà i llarg termini), han de romandre amb pocs canvis respecte a l’adult jove, a excepció potser de la memòria immediata, que és la que més es ressent amb l’envelliment. D’igual mode, la capacitat verbal, el vocabulari, la comprensió i les capacitats de maneig es mantenen gairebé intactes amb l’edat.
No obstant això, sí que es pot trobar un cert alentiment en el processament de totes les àrees cognitives, sense que això suposi una disminució d’aquestes, ja que es pot esperar que la resposta final es trobi intacta, encara que una mica més lenta.
La pèrdua de memòria i habilitats és el que caracteritza els processos de deterioració cognitiva.
